La Maria avui ha quedat per dinar amb la seva amiga Alícia. Fa mesos que no es veuen degut a la pandèmia del Covid 19 i ja es trobaven a faltar.
Per fi han buscat un forat en les seves atapeïdes agendes i han quedat al restaurant.
L’Alicia així que arriba seu a la taula reservada i espera tranquil·lament a la Maria que ja a avisat que feia una mica tard.
En arribar la Maria explica a la seva amiga que acaba de parlar amb el tutor del seu fill que fa 6è de Primària i que l’ha sorprés molt un comentari que el seu fill havia fet a la classe en veu alta i davant de tots els companys.
Es veu que a la classe de Cultura Religiosa el noi es va encarar als altres tot dient: -“doncs si sóc creient i què”.
El professor es va quedar molt parat d’una resposta així perquè en Miquel no és massa de defensar el seu parer tant rotundament i el va animar a explicar-se. Per sorpresa de tots els companys el Miquel va dir que si ell volia creure en Déu quin problema hi havia, al cap i a la fi a casa seva, els seus pares, l’havien educat dins de la tradició cristiana, l’havien portat a la catequesi i a l’esplai i ell s’hi trobava bé.
Hi va haver una mica de rebombori general, i algun altre company va assentir amb el cap. Però el més curiós d’això és que va donar veu a un company musulmà, que també es va atrevir a dir que ell era creient, però no de la mateixa manera. Va explicar que ell rebia els ensenyaments de l’Imam i que anava cada setmana a la Mesquita.
Aquesta conversa va portar a una bona reflexió de tot el grup i una de les companyes hindú, que no fa massa havia arribat a l’escola. Els va explicar que a casa seva no se celebrava Nadal, que ella feia altres festes. Alguns nens es van quedar molt parats i van demanar-li que els expliqués quina era la seva celebració preferida i els va parlar de la festa de la Llum o el Parinirvana.
Tot això el mestre havia volgut fer-ho arribar als pares perquè estava convençut que cada una de les famílies se sentiria molt cofoia de saber que els seus fills aprecien aquests ensenyaments.
L’Alícia en acabat li diu a la seva amiga:
– Es curiosa la valentia dels infants. Perquè tu t’atreveixes a proclamar a la teva feina si ets o no ets creient?
Qüestions per al diàleg
- Us heu plantejat l’educació religiosa o espiritual dels
vostres fills?
- Amb quines complicitats o ajudes compteu?
- Us és difícil trobar espais on poder reflexionar i aprofundir en aquest aspecte?
- Us costa justificar-ho davant els amics i coneguts?
- Us molesta que hi hagi a prop vostre altres confessions religioses? Us suposa algun problema?
