És hora de prendre una decisió important, bé, des de que ens diuen que serem pares, no ho hem deixat de fer. Quan tenim fills, no deixem de pensar que serà millor per ells i elles i, contínuament, hem de buscar les millors opcions per la seva vida. Hi ha coses que les decidim els grans, però cal escoltar-los; cal tenir tants factors en compte, cal posar els cinc sentits, però encara que ho vulguem sempre es trobaran i ens trobarem amb dificultats d’on podrem treure aprenentatges.
En Martí i la Glòria, són tan previsors, que mentre preparen el sopar, no saben com, han arribat a parlar del curs vinent de la seva filla gran, la Martina, que farà 5è de Primària. Els neguiteja una mica, com sempre, la barreja de grups. La Martina té un bon grups d’amics i amigues a la classe i, sap greu que els separin. Si estan bé així i s’entenen, tant a l’hora de treballar com a les hores d’esbarjo, quina necessitat hi ha de fer canvis?
La Glòria comenta que ja van prendre la decisió que les nenes fessin les activitats extraescolars fora de l’escola, perquè així obririen el seu cercle d’amistats i seria un bon enriquiment personal. Però clar, si la separen dels seus millors amics i amigues d’aula i, després fa futbol i música fora de l’escola, potser perdrà aquest vincle tan bo…
Però canvien de tema, tot i que el centre d’atenció segueixen sent les seves filles i es posen a parlar del grup de 2n de Primària. Ara li toca a la Clara, la filla petita. Es veu que des de que va començar el curs, han arribat tres nens nous, d’altres països. És normal que se’ls hagi d’ajudar, ja que venen de cultures diferents, parlen altres llengües i no coneixen a ningú. En Martí i la Glòria es plantegen com afectarà l’adaptació d’aquests alumnes nouvinguts al ritme de treball del grup-classe i si podran mantenir el mateix nivell acadèmic. I més, pensant en la Clara, que necessita que en alguns aprenentatges se l’ajudi. La mestra els hi ha comentat que cal que llegeixi una petita estona cada dia en veu alta a casa, això l’ajudarà a millorar la comprensió lectora i a escriure millor. Ells ja ho intenten, però quan s’arriba a casa hi ha moltes coses a fer i, a part, ells van insistint en fer-li un diagnòstic perquè ja veuràs com ens acabaran dient que té dislèxia.
Es miren i es posen a riure…
Quantes coses s’han qüestionat en el temps de preparar una bona sopa i el pollastre arrebossat.
Potser que sopem tranquil·lament amb les nenes, en calma i escoltant com els hi anat al dia i quan arribi el moment ja decidirem que és el millor per elles.
Quan seuen a sopar, la Martina els hi diu que espera dormir millor avui. Fa un parell de dies que té malsons, perquè hi ha una nena de l’altra classe que es fica amb la seva manera d’anar vestida…
La Clara interromp i diu indignada:
– A mi, la Paula, no m’ha convidat a la seva festa d’aniversari perquè diu que jo l’any passat no la vaig convidar a la meva, però papes, ara som amigues…
En Martí i la Glòria es tornen a mirar, però ara amb cara de desesperació…
– Quantes urgències se’ns presenten i per on comencem! – li diu en Martí a la Glòria.
La Glòria mou les espatlles, volent dir: No sé que dir-te
QÜESTIONS PER AL DIÀLEG
Què entenem per urgències educatives? Ens creem més mals de cap dels que ja venen sols?
Som conscients de les preocupacions dels nostres fills i filles? Els ajudem en la gestió emocional?
Què és el que us preocupa més o el que pot alterar el benestar del vostre fill/a?
Establim moments de diàleg amb els nostres fills i filles perquè trobin un ambient de confiança per poder expressar les seves inquietuds? Podeu compartir amb nosaltres com ho feu o aconseguiu aquests valuosos espais de conversa.
Els ajudem a afrontar la frustració o els hi amaguem les dificultats i la realitat de la vida
