108 | Obrim finestres

Ernest (mestre): Quan faig classe a primera hora sovint faig aquesta broma: “I Déu digué: Què hi hagi llum!… i l’Ernest va pujar la persiana de la classe!;)”. Per a mi, el fet de pujar la persiana de l’aula és deixar que hi entri la llum, com qui encomana el dia que comença i desitja per als alumnes la “il·luminació” del seu enteniment i del seu cor. Quima i Pep

Llegir més »

107 | Creure al col·le

Miquel (pare): A mi ja m’està bé que l’escola sigui cristiana, és una manera d’entendre que aquí hi ha ordre, disciplina i “espolvoregen” als nanos amb uns valors que, encara que després no és el que es trobaran a l’empresa i s’ho acabarà enduent el vent, tampoc els fa cap mal. Mentre no els mengin el tarro i els tornin en plan fanàtics, que ja es veu que no, penso

Llegir més »

106 | Acompanyar la vulnerabilitat

(Diàleg entre dues professores)   Joana: Ostres, tu! Començo l’any amb un nou cas com un cabàs: a en Gerard li han diagnosticat TEA, Transtorn d’Espectre Autista… Tot són sigles i no saps mai què hi ha al darrera, noia. Jo ja li veia alguna cosa rareta: passejar sol a l’hora del pati, el dia que es va amagar sota la taula… sort que tenim un bon equip de psicòlegs

Llegir més »

105 | Acceptar la diferència

– Escolta, perdona però t’ho he de dir: estic fins als nassos que a tot el que es proposa de pastoral al col·le només hi vagin quatre gats i, a més a més, els més “rarets”! La meva filla se sent marginada per les seves amigues per apuntar-se al grup de pregària, el voluntariat i tota la pesca… sempre ha d’estar donant justificacions o aguantar les rialletes de les que

Llegir més »

104 | La criança

– Hola Laia, com va tot? L’altre dia vaig et vaig veure amb els teus nens pel carrer anant cap a l’escola. Caram! Com han crescut! Ja estan fets totes unes personetes, eh? – Sí, noia, ja ho pots ben dir! Jo no me n’adono perquè els tinc sempre al damunt, però no saps tu el que em va costar poder trobar roba que els anés bé per a la

Llegir més »

103 | Tenir fe i confiança

“Aixecar-se amb el peu esquerre”, diuen… Ara no recordo amb quin peu m’he llevat avui, ni si els he posat tots dos alhora a terra però, certament, ha estat un dia per oblidar. Paraules fora de to amb la parella en la carrera matinal per sortir de casa que un s’endú a la motxilla al llarg del dia, nens que es barallen pel trajecte, notes a l’agenda que no he

Llegir més »

102 | Canvis i edat

La majoria de pares i mares experimenten amb un desig intens la necessitat de transmetre als fills aquelles idees, aquelles formes de fer i ser, aquelles actituds que consideren que són essencials per tenir una vida raonablement plena i feliç; i és que els pares, ho sàpiguen o no, transmeten un estil de vida, una manera de viure concreta i determinada.   Tots miren d’anar traslladant als seus fills i

Llegir més »

101 | Teletreball

La Cristina para boja. Ha baixat al súper un moment per comprar quatre coses pel dinar i es troba amb una amiga:   Amiga: “Ei Cristina, no et reconeixia amb la mascareta! Com va tot?” Cristina: “Nena, amb això de la mascareta no cal arreglar-se gaire, però vaig de bòlit! Tots bé, però al gran li han confinat el grup-classe i ara toca fer tot el tinglado de la PCR i la

Llegir més »