112: EMERGÈNCIES!
112: l’Emergència del Regne de Déu Mestra: Escolta, Mariona, ara que et veig… recordeu que el primer dissabte del mes següent fem la jornada de famílies de l’escola? Podreu venir? Necessitem un cop de mà en un parell d’activitats. Com ho teniu? L’ambient és molt maco i al teu fill petit crec que li aniria molt bé. La jornada comença amb una eucaristia familiar que esta molt ben preparada, hem contractat
111 | Disciplina en positiu
La disciplina no és cap pamplina Marta (mare): Josep, ara que els nens dormen, perdona, però t’ho he de dir. Arribes a casa com una moto i et poses en “plan sargento” dient als nens a tort i a dret el que han de fer, “recull això”, “fes allò altre”, “para taula”… i tot acaba en crits i baralles. Em sembla que aquesta no és la manera… Josep (pare): Sí,
110 | Aigua, sabó i “tiritas”
El botóL’abril de 2021un docent va penjar una piulada (twitter) on deia el següent:Visita a la catedralNen: Si pitjo el botó es mou?El botó: (una imatge dels peus clavats d’un crucifix)Imaginem el següent diàleg entre docent i alumne:Alumne: Si pitjo el botó (el clau inferior d’un crucifix a mida natural) es mou?Docent: No, no es mou perquè, com pots veure, això no és un autòmat dels que hi ha al Tibidabo sinó una escultura d’un crucificat, d’un condemnat a mort,
109 | Cooperar per aprendre
Els papers de la nevera Quim: (cridant des de la cuina) Mama! Vas dir que tindríem la “roda de serveis” enganxada a la nevera i encara hi ha la graella de la setmana passada! Li toca parar taula a la Berta i diu que no li dona la gana perquè ella ho va fer la setmana passada i no és veritat! Mare: (responent des d’un altre indret de la casa)
108 | Obrim finestres
Ernest (mestre): Quan faig classe a primera hora sovint faig aquesta broma: “I Déu digué: Què hi hagi llum!… i l’Ernest va pujar la persiana de la classe!;)”. Per a mi, el fet de pujar la persiana de l’aula és deixar que hi entri la llum, com qui encomana el dia que comença i desitja per als alumnes la “il·luminació” del seu enteniment i del seu cor. Quima i Pep
107 | Creure al col·le
Miquel (pare): A mi ja m’està bé que l’escola sigui cristiana, és una manera d’entendre que aquí hi ha ordre, disciplina i “espolvoregen” als nanos amb uns valors que, encara que després no és el que es trobaran a l’empresa i s’ho acabarà enduent el vent, tampoc els fa cap mal. Mentre no els mengin el tarro i els tornin en plan fanàtics, que ja es veu que no, penso
106 | Acompanyar la vulnerabilitat
(Diàleg entre dues professores) Joana: Ostres, tu! Començo l’any amb un nou cas com un cabàs: a en Gerard li han diagnosticat TEA, Transtorn d’Espectre Autista… Tot són sigles i no saps mai què hi ha al darrera, noia. Jo ja li veia alguna cosa rareta: passejar sol a l’hora del pati, el dia que es va amagar sota la taula… sort que tenim un bon equip de psicòlegs
105 | Acceptar la diferència
– Escolta, perdona però t’ho he de dir: estic fins als nassos que a tot el que es proposa de pastoral al col·le només hi vagin quatre gats i, a més a més, els més “rarets”! La meva filla se sent marginada per les seves amigues per apuntar-se al grup de pregària, el voluntariat i tota la pesca… sempre ha d’estar donant justificacions o aguantar les rialletes de les que
104 | La criança
– Hola Laia, com va tot? L’altre dia vaig et vaig veure amb els teus nens pel carrer anant cap a l’escola. Caram! Com han crescut! Ja estan fets totes unes personetes, eh? – Sí, noia, ja ho pots ben dir! Jo no me n’adono perquè els tinc sempre al damunt, però no saps tu el que em va costar poder trobar roba que els anés bé per a la
103 | Tenir fe i confiança
“Aixecar-se amb el peu esquerre”, diuen… Ara no recordo amb quin peu m’he llevat avui, ni si els he posat tots dos alhora a terra però, certament, ha estat un dia per oblidar. Paraules fora de to amb la parella en la carrera matinal per sortir de casa que un s’endú a la motxilla al llarg del dia, nens que es barallen pel trajecte, notes a l’agenda que no he
102 | Canvis i edat
La majoria de pares i mares experimenten amb un desig intens la necessitat de transmetre als fills aquelles idees, aquelles formes de fer i ser, aquelles actituds que consideren que són essencials per tenir una vida raonablement plena i feliç; i és que els pares, ho sàpiguen o no, transmeten un estil de vida, una manera de viure concreta i determinada. Tots miren d’anar traslladant als seus fills i
101 | Teletreball
La Cristina para boja. Ha baixat al súper un moment per comprar quatre coses pel dinar i es troba amb una amiga: Amiga: “Ei Cristina, no et reconeixia amb la mascareta! Com va tot?” Cristina: “Nena, amb això de la mascareta no cal arreglar-se gaire, però vaig de bòlit! Tots bé, però al gran li han confinat el grup-classe i ara toca fer tot el tinglado de la PCR i la
