108 | Obrim finestres

(Ramona) Com ha canviat el temps! Fa quatre dies a aquestes hores ja era de nit i mira ara, les hores que son i els nens encara jugant al parc, com si demà no tinguessin classe. (Josefina) Però és bo que juguin, Ramona! Millor que no estiguin a casa davant d’una pantalla tot el dia. (Ramona) Això sí, Josefina! El meu net es passa les hores davant la tauleta i

Llegir més »

107 | Creure al col·le

Avui el Pol no ha vingut a classe. La Carla diu que se li ha mort l’avi i per això no ha vingut. No ho entenc. Avui li tocava ser el Protagonista i s’ho està perdent. El meu avi també es va morir un dia. La mama diu que està al cel. Deu ser un altre cel, perquè jo no el veig, i a més a més el meu avi

Llegir més »

106 | Acompanyar els vulnerables

En aquesta escola sempre hi ha moviment de personal; quan no és una mestra que agafa la baixa, és una que es confina i, si no, una que es jubila. Doncs ara, una alumna.   Fa uns dies va entrar una nena nova a la classe de la Sara. No n’estic ben segura, però sembla que els pares s’han separat de males maneres i la custòdia la té íntegrament la

Llegir més »

105 | Acceptació de la diferència

Avui, a la sortida de l’escola, tothom parlava del mateix: Com han fet els grups de P4! Caldria no haver barrejat els alumnes. Ara que havien fet amics, els han separat. Aquesta noia nova no sé si està preparada per a atendre els nens…   Se sentia un xivarri que no es podia aguantar i això que les mascaretes esmorteïen el so. Tothom estava en desacord amb la decisió de

Llegir més »

104 | Educar la canalla

Ja fa uns dies que va començar el curs i, gràcies a Déu, algunes coses tornen a ser com abans. Alguns diuen que tornarem a la normalitat un cop estiguem tots vacunats; però jo no hi estic pas d’acord. Hem perdut gent estimada pel camí i ara ens resulta estrany abraçar segons qui; però bé, jo no vull parlar de pandèmies, vull parlar de la Yaiza i la seva mare

Llegir més »

103 | Ni tot està per fer, ni tot és possible!

No m’agrada parlar dels altres, ja en tinc prou amb el que tinc; però ahir vaig sentir, mentre feia cua a la porta de la piscina, com dues mares comparaven els fills. Una deia que el seu ja sap escriure el nom… i amb lletra lligada! L’altra, que el seu llegeix els títols dels contes que té a casa. Jo pensava: «El Pol no sap fer res d’això; ell està

Llegir més »

102 | Canvis i creixement

Hola, nena: Amb això del Coronavirus, moltes coses estan canviant, però n’hi ha d’altres que continuen igual. Per exemple, l’entrada dels nens de P3 a l’escola. Vejam, si han d’entrar esglaonadament per a no trepitjar-se, per què carai no respecten l’horari? O per què quan arriben a la porta els pares s’aturen i els posen la mascareta, la motxilla, treuen els guants, la joguina i no sé què més? Què no

Llegir més »

101 | Treballar des de casa

Coronavirus, coronavirus i més coronavirus! Totes les notícies parlen del mateix. Una ja no pot estar tranquil·la: que si no pots sortir, que si no pots fer petons, que si no pots anar a busca la nena a l’escola… I ara què fem? La classe de la Núria, confinada. Amb qui es queda la nena? Els pares treballen i es veu que no poden fer-ho amb l’ordinador de casa. Ja

Llegir més »